Un gran esforç i lluita del músic els primers anys és contra la fama, contra el tòpic que el convertia en la veu d’una generació, quan ell volia ser i era la seva pròpia veu, no la d’un col·lectiu fantasma que no se sap ni si existeix
L’obra és la revolució permanent, la superació de la tapa blau cel del cel, el zero del sistema de coordenades, el nou crani del segle, el nou sistema de rotació de la vida, la taula neta
Els anglicismes, sense fer soroll, es van esmunyint a dins de les nostres llengües catalanes, castellanes o franceses, mentre expressions angleses s’incrusten al nostre idioma i hi queden incorporades
València va arribar a ser la ciutat més rica i gran de la península Ibèrica i una de les més actives de la Mediterrània i sense cap dubte la ciutat més divertida del món
No estic gens segur que el passat hagués sigut millor, però sí que sé que el present sempre és un desastre: ara som al vestíbul que ens porta a l’anorreament
Malgrat que ella mateixa no creia que fos bo reescriure obres de joventut, Mercè Rodoreda ho va fer el 1968 amb aquest títol publicat per primer cop el 1936
La publicació d’'Ubú rei’, d’Alfred Jarry, va causar un escàndol sonat per motius morals que encara ens afecten, i no deixa de ser una reesciptura de la famosa tragèdia ‘Macbeth’
Una de les impressions més fortes va ser ‘El quadern gris’, l’obra mestra de Pla, llegit mentre m’anava impregnant de la poesia de Bob Dylan, Pau Riba, Pi de la Serra i Brassens
Sabem què diu un document o un autor, però el conjunt de la imatge, llum, olors, sensacions, gestos... quasi tot acaba caient al terreny de la imaginació perquè el passat ja no existeix
Fins als setze anys he presenciat aquesta escena cents de vegades i puc assegurar que era una fenomenal exaltació coŀlectiva, amb tothom ajudant-se els uns als altres, i tot el poble hi assistia
Quan Rodoreda li va dir a Foix que la nena dels seus poemes és una nena eternament nena i perduda, i alhora una santa en una vitrina amb una corona de nyigui-nyogui
Els llibres del marquès de Sade van fer escàndol, però les missives són molt millors: s’hi desplega una ploma àgil, crítica, impertinent, irònica i àcida i, quan cal, seriosa
El músic, que actua divendres i dissabte al Liceu, és dels grans poetes en anglès d’ara, i el seu localisme estatunidenc és marcat; passa que la seva localitat és àmplia i múltiple, i es pot permetre creure’s internacional